El passat 25 de juny, dins el marc del 17è Congrés Gràfic, organitzat pel Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb el suport i foment de la Càtedra UB Disseny de la Comunicació, es va dur a terme la presentació del llibre i de l’exposició internacional “Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny”, a la sala d’actes de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del Palau del Lloctinent de Barcelona.
La xerrada va oferir una revisió històrica i crítica del disseny gràfic i industrial xilè de principis dels anys setanta, durant el govern de Salvador Allende, quan la creativitat es va posar al servei del poble i del canvi social.

El projecte posa en relleu com una revolució socialista triada democràticament va transformar també el llenguatge visual i industrial, convertint el disseny en una eina estratègica de comunicació política i cohesió ciutadana.
La mostra (del 02 de juliol, al 16 de novembre al Disseny Hub Barcelona) explorarà un recorregut ampli i sensible sobre la cultura visual i material d’un moment històric fonamental. Una exposició amb més de 250 peces, que inclou la primera reconstrucció funcional de la sala d’operacions del projecte Cybersyn, una fita en la història de la cibernètica.

La presentació va ser duta a terme pels tres autors i comissaris:
Hugo Palmarola, dissenyador, professor associat de l’Escuela de Diseño de la Pontificia Universidad Católica a Xile i doctor en Estudis Llatinoamericans per la UNAM de Mèxic.
Eden Medina, historiadora de la ciència i la tecnologia i doctora del Programa de Ciència, Tecnologia i Societat del MIT.
Pedro Ignacio Alonso, doctor en arquitectura i professor associat de l’Escuela de Arquitectura de la Pontificia Universidad Católica de Xile i titular del Programa de Doctorat en Arquitectura, Disseny i Estudis Urbans.
La jornada va esdevenir una oportunitat única per veure, escoltar i entendre el disseny com una força activa en la construcció de la memòria col·lectiva i la justícia social.
Aquesta trobada va consolidar un diàleg interdisciplinari que connecta passat i present, reivindicant el paper del disseny com a motor de transformació cultural i política.